Avui recordem que fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu, un dels millors escriptors que ha donat la literatura catalana del segle XX. Recordem-lo amb el conegut "Assaig de Càntic en el Temple"
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jordi, molts heu coincidit en destacar aquest poema d'Espriu. Per alguna cosa serà!
ResponEliminaGràcies per afegir-te a l'homenatge!